Su tema de prus importu de ocannu, ospitadu dae s’Assòtziu Babel e dae su Babel Film Festival, est su recùperu efetivu de sa limba, chi ast a cumintzare cun unu atòbiu, a sa presèntzia de su reladore ispetziale de sas Natziones Unidas subra sas minorias, su vitzepresidente de su Comitadu de espertos ECRML de su Cunsìgiu de Europa, de sa Commissione Europea e de polìticos regionales e natzionale, a sos cales ELEN at ca pedire sa ratifica de sa Carta de sas limbas dae parte de s’Italia. S’Itàlia at firmadu sa Carta in su 2004 ma, comente sa Frantza, no est resèssida a dda ratificare e dda fàghere intrare in vigore.
In prus, ELEN at a pedire a sa Regione Sardigna e a s’Itàlia de fàghere passos cuncretos e cumpletos pro su recùperu de sa limba sarda.
Unu nùmeru record de delegados at a lòmpere a Casteddu pro su Babel Film Festival chi est cumintzadu lunis su 2 de ladàmene, invetzes s’Assemblea generale at a cumintzare su 6 de ladàmene cun una festa ufitziale organizada dae s’Assòtziu Babel, dae sa Regione de sa Sardigna e dae su Comune de Casteddu. S’atòbiu previdit sa presentada de Linguapax e de My Culture+, sa prima prataforma streaming in stile Netflix dedicada a sos film e a sa TV in limba de minoria.
S’Assemblea generale at a èssere sàbadu su 7 de ladàmene in su Palatzu Règiu e at cumintzare cun su discursu de benebènnidu de su Presidente e de su Segretàriu generale de ELEN, de sa Regione sarda e de su Sìndigu de Casteddu.
S’atòbiu at a èssere abertu dae unu discursu in plenària de s’acadèmicu illustre prof. Colin Williams, connotu pro su traballu suo subra de sa pianificatzione linguìstica e at a èssere sighidu dae una mesa tunda subra su recùperu de sa limba sarda cin espertos de su Wales, sos Paisos Bascos e sa Catalunia.
Un’àteru panel at a tratare unu argumentu de atualidade manna, s’istatus de ufitzialidade de s’UE pro su catalanu, su gallego e su bascu, chi est motivu de dibata intre de is istados membros de s’UE a pustis de sa proposta de istatus ufitziale fata de s’Ispagna in trìulas. Su grupu at a discùtere sa situatzione atuale e ite at a chèrrere nàrrere pro custas limbas e pro sas àteras limbas de minoria su de àere lòmpidu s’istatus de ufitzialidade de custas tres limbas.
Su de tres grupos at a discùtere de sa situatzione atuale de sas limbas territoriales in Frantza cun su freladore ispetziale de sas Natziones Unidas Fernand de Varennes, sas ONG de Bretagna, Alsatzia, Otzitània, Catalunia de su NOrd e Paisos Bascos. Su de bator grupos at a faeddare de comente megiorare s’amparu de su catalanu de s’Alighera cun espertos de sa tzitade, de su guvernu sardu e catalanu.
S’atòbiu sighit a su merie cun s’Assemblea de sos delegados ELEN riservada a sos sòtzios, cun sas votatziones e sas risolutziones, su benebènnidu a sos menmros noos de s’Universidade de Varsàvia, Poznan, su Tzentru de Istùdios Sami de s’Universidade de su Nord e s’ONG irlandesa Glór na Móna. In prus ddi ant a èssere presentadas subra de àteras chistiones linguìsticas
S’Assemblea Generale est ospitada dae s’Assòtziu Babel e su Babel Film Festival, chi est cumintzadu su 2 de ladàmene e finit su 7. Prima de s’Assemblea ddi ant a èssere duas cunferèntzias, mèrculus su 4 sa de sa limba sarda, a ue at a pigare parte Davyth Hicks e giobia sa de sa RAI a ue at a pigare parte sa Presidenta de ELEN, Elin Haf Gruffydd Jones. (Eurolang 2023)